Entre la primera i l’última imatge d’aquesta sèrie hi ha 30 anys de diferència. La primera correspon a la fotografia que Francesc Català- Roca va realitzar de l’interior de la casa MMI de Josep M. Sostres, l’any 1957. La segona, a la primera obra premiada dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, la reforma de la fàbrica la llauna a Badalona. Entre totes dues, a la taula de treball, la fotografia de Català-Roca obre una nova finestra que fa profund, dens i aeri alhora, l’espai per on discorren les empremtes del projecte del cementiri d’Igualada (1985), penjat a la paret. Referenciar hauria d’ésser això, fixar i fugar. La transparència del vidre, la llum i l’ombra del pati, i finalment el reflex sobre el terra d’un radiador construeixen una cal·ligrafia abstracta que reconeix les futures línies que definiran l’espai de Badalona.

“Transparency is definitely one of our objectives. It is one of the most fascinating new technological possibilities. Transparency becomes more so next to solidity –and solidity makes it work. Sun and shadow”. Marcel Breuer, 1955.

El caràcter dual d’occident tradueix la tensió en què les idees prenen forma en el món sensible de la matèria a través del temps. La línia recta, dura, combativa i radical de Sostres es doblega en el traç zigzagegant d’un banc-radiador, o en els plecs dels murs de contenció del cementiri. Temps implícit i provocador que en el record, s’allibera del passat. Perquè un projecte mai tanca diàlegs, sinó que deixa les coses inacabades. El temps, aquesta tremolor, és el sentit últim de tota referència. O en paraules del mateix Miralles:

“Quina és la natura del temps en què comencem a treballar? Mai hi ha continuïtat amb el passat. Si creus que el passat és un aspecte del futur, llavors et sorprendries de tot el que pots arribar a fer”.