L’oportunitat d’allargar un cafè fred a mitja tarda: els papers tacats, color marronós expressat en els rastres de la ceràmica.

Converses distretes amb siluetes del fum provinent de la boca, herència de la boira, ja escampada. Els mots diluits esdevenen murmuri... xiuxiueig de pulmó.

Plouen vides senceres, precipitant-se a les mans de qui les transcendeix.