Introducció
per Roger Sauquet, Sotsdirector de Cultura i Difusió - ETSAV
És evident que un llibre participatiu no pretén assentar càtedra, sinó que el seu valor és el d’immortalitzar un moment... ésser el reflex d’un estat d’ànim, d’una crida a la suma d’inquietuds d’uns quants, aquells que hi participen.
El llibre que teniu davant és per tant això, l’espontaneïtat congelada d’un moment i el reflex d’allò que inquieta als participants, però especialment als membres d’aquest estrany, intrèpid, energètic, perseverant col·lectiu d’estudiants que es fa dir RUSC. Des d’aquí vull agrair-los l’esforç que han fet per tirar endavant una incipient il·lusió, la d’editar un llibre que ha acabat essent “aquest llibre”. Però vull agrair-los també la seva empenta en no deixar de proposar activitats, totes elles altament didàctiques, sobre allò que els ha inquietat, que, de retruc, és una mostra d’allò que també inquieta a la resta d’estudiants. En una societat sovint insípida i submisa a la presó de l’agenda del dia a dia, trobar un grup d’estudiants com ells ha sigut un alè de frescor i un retrobament en l’esperança que la dissidència, la discussió, el diàleg, l’inconformisme fa avançar la societat cap a millor.
Aquest llibre té la força del col·lectiu, l’ànim dels joves, la inquietud dels intel·ligents.
Llegir és pensar, és projectar
pròleg per Enric Massip-Bosch
No es pot projectar sense llegir. O, més precisament, llegir bé ens fa projectar millor. Perquè no es pot pensar bé sense llegir, i projectar és pensar. Això no és d’ara ni és una dèria personal: pareu compte sinó en Lu Ban. Lu Ban és el patró dels mestres constructors xinesos, podríem dir que dels arquitectes. Fuster d'obra ell mateix, va viure al segle V aC i va ser contemporani del filòsof Mozi i coetani de Confuci. Se'l considera inventor de molts ginys i solucions tècniques i, tot i que ell no el va escriure, el Llibre de Lu Ban, que conté solucions i estàndards de qualitats, va ser molt de temps el llibre de referència per a les obres públiques imperials i la construcció general a la Xina.
Ve a tomb parlar d'ell aquí perquè a la tradició geomàntica i taoista que el venera se'l representa a vegades amb l'anomenat Regle de Lu Ban, un instrument entre tècnic i sagrat que serveix per marcar les divines proporcions de l'arquitectura i que es transmet de mestres geomàntics a deixebles. Però d'altres vegades, com a la imatge, se'l representa amb un pinzell i un llibre, els dos instruments immemorials de l'arquitectura per transmutar les idees en matèria: dibuix i reflexió contrastada. Els llibres, com els llapis, són els nostres instruments de pensar el projecte, com ja ho eren fa molt de temps per a Lu Ban.
O per a Mies van der Rohe, per parlar d’un besavi nostre una mica més proper. Segons ell mateix va explicar, quan va marxar d’Alemanya per establir-se als Estats Units tenia a Berlin una biblioteca de 3000 llibres. No sé si cal recalcar que són molts, miris com t'ho miris. Se'n va poder endur només 300 a Amèrica. Temps més tard va dir als seus estudiants del IIT que haguessin pogut ser només 30. Això sí, només podria saber quins trenta després d'haver llegit els 3000. Crec que és un bon consell per a qualsevol: no esperem que ningú ens digui els 30 llibres que hem de llegir -ho sabrem encabat de llegir-ne molts.
Quins llibres i en quin format, pot ser tema de debat. Això sí, recomanaria no ser dogmàtic ni tenir pres cap partit i estar oberts a la serendípia i als descobriments. Una guia com aquesta que teniu entre mans pot ajudar a fer-ho: tot i que pugui semblar que estem inundats per informació (sí, ho estem), i que no podem arribar a tot el que ens envolta, no anem pas tan sobrers de coneixements rellevants (no, no ho estem). Està bé tenir recomanacions en la boira mediàtica.
Hi hauria d'altres maneres encara per explorar. Estaria bé que la junta d'escola ens sorprengués algun dia amb una proposta docent il·lusionant, per variar. Aquí va una idea simple que només requereix la predisposició dels diferents responsables de curs, o dels estudiants: cada quadrimestre es decideixen 2 llibres de lectura trets d'aquest recull. Els mateixos per a tots els cursos i assignatures. Per què dos? Un de sol té el risc d’esdevenir una anècdota irrellevant, mentre que dos obliga a organitzar mínimament el quadrimestre sense ser disruptiu de les dinàmiques de lectura i debat de cada assignatura. Perquè aquestes dinàmiques hi són, oi?
Quan s'hagi completat un cicle de cinc anys, qualsevol de nosaltres haurà llegit 20 llibres que col·lectivament hem decidit d'entrada que són importants per generar una discussió. Qualsevol assignatura els pot abordar de la manera que millor encaixi amb els seus objectius, i es poden propiciar sessions o esdeveniments al seu voltant. 20 llibres. Encara 10 menys que els de Mies. No sembla tant, i en canvi, pot suposar tot un revulsiu per iniciar la construcció d'un cos comú de coneixements, de vocabulari, de marc intel·lectual. En definitiva, per canviar l'escola: de ser fàbrica de títols a ser àgora de coneixements.
Bibliografia específica:
(Per saber més del taoisme, una bona introducció és el recurs docent d'Antoni Prevosti a la UOC, que es pot trobar aquí. Una minuciosa traducció al català recent del Tao Te Quing de Laozi és Daodejing: El llibre del "dao" i del "de", Bellaterra: Publicacions de la UAB, 2000.Qui tingui curiositat en saber quins llibres tenia Mies als EEUU pot trobar-ho aquí. Sorprèn veure quants d'Ortega y Gasset tenia.)