Nascut el 1902 a Guadalajara (Mèxic) en un entorn rural i una família profundament catòlica.

 

Aquesta infància envoltat de tradició i naturalesa esdevé clau per el seu sentir l’arquitectura, per la seva voluntat de convertir-la en expressió del seu jo interior.Graduat com a enginyer civil i arquitecte, realitza un viatge de dos anys per Europa on descobreix l’essència de l’arquitectura mediterrània i musulmana: la llum, els paisatges, l’aigua.

 

El seu arrelament a la terra i els coneixements extrets dels seus viatges es tradueixen en una arquitectura que fusiona els mètodes tradicionals amb la construcció d’un llenguatge modern, un aspecte que en un context on l’arquitectura s’estava buscant a si mateixa suposa un respir.

 

Barragán és...

Introspecció, poesia, llindar del passat.

 

El punt de partida projectual de Luis Barragán és l'interior. Un concepte que en el seu cas esdevé ambigu ja que abarca totes les escales de l'arquitectura -la persona, el col·lectiu i la terra-.

 

Projecta espais fruit de les emocions, concebuts per sentir, per pensar. Espais que atrapen, que guien cap a una àurea de reflexió però en cap cas absorbeixen. Arquitectura que neix de la profunditat dels valors del poble, que descobreix un nou llenguatge reconciliant-se amb la tradició. Un recorregut d'ambients i elements que sorgeixen dels records, orígens i constums d'un mateix.

Front un domini de la transparència en els moviments moderns, Barragán aboga per un creixement des de la terra: murs que t'acullen, t'aturen, et conviden a passat i estar.

 

Amb força i caràcter propi. I la cromàtica... l'element que acompanya el veritable estat de l'ànima, que davant el canvi continu d'aquesta deslliga l'arquitectura de la monotonia a la qual està sotmesa.

 

Misteri, sorpresa, memòria.