D’una en una, saltem de la barca que ens va portant aquí i allà,

“Aneu, exploreu i dibuixeu” Ens han dit.

 

Mentre veig com la petita embarcació s’allunya; em cordo la jaqueta fins allà on la cremallera no pot pujar més, i extrec el barret de llana fet per l’àvia. Sola a les costes rocoses d’una petita illa, camino recordant allò que m’han dit; “explora, dibuixa, toca, sent”. 

Referència        Situació        Seguretat

 

Em disposo a buscar aquell element que destaca en el paisatge, allò que em dóna referència d’on sóc. M’aturo, contemplo i dibuixo; Paisatge, mar, vegetació i els dos únics arbres que puc distingir. “No vas bé” Em diu una veueta dins del meu cap…

Distància       Perspectiva       Temps

Sento la distància respecte les altres illes, la costa i les muntanyes que em desdibuixen l’horitzó pla i continu. Sento la perspectiva en la que gaudeixes del lloc per primer cop. T’allunyes de les coses, les relativitzes i comences a veure-les d’una altra manera. Ets tu sola rodejada d’oceà i natura, davant de la immensitat del paisatge, sota un cel sense fi que a la nit dansa ple de colors verds i vermells.

Així doncs, què sentim quan el rellotge s’atura?

 

Seguretat       Refugi       Posició

Noto fred a les mans, la humitat i el vent a la cara. La immensitat del paisatge em satura i em fa sentir petita. Entenc que el que buscava no és domini sobre l’espai sinó seguretat. He de baixar, tocar de peus a terra, i olorar allò que trepitjo, canviar d’escala.

Matèria       Tacte       Companyia

​

De sobte em trobo asseguda sobre una placa de pedra; freda i humida però que em dóna protecció del vent i a la vegada una distància fictícia d’allò que em rodeja.

 

Hauré trobat el meu recinte?

Em sorprenc dibuixant, omplo pàgines de la petita llibreta amb ratlles que descriuen el moment. L’oceà ja no és evident, les coses s’amaguen i s’insinuen darrere dels turons…

 

Un soroll em retorna al món real…

​

Em trobo acompanyada d’un gos em mira mentre dibuixo. Sorpresa m’aixeco sense poder explicar ben bé tot allò que acabo de sentir.

 

Retorn
 

La marea ha baixat, i mentre escolto les onades, veig com la barca que m’ha de tornar a casa s’apropa. Deixant enrere l’illa somric, agraït del temps que m’han regalat. I amb un gest m’acomiado del gos que feliç marxa corrents, gaudint del rellotge aturat per la força del lloc.