Nascut l'any 1932 a Newark, Nueva Jersey, i descendent de família migrant jueva d'Estrasburg. Graduat en arquitectura per la Universitat de Columbia, Nova York, l'any 1960 i desil·lusionat amb la feina en pràctiques amb Walter Gropius es decideix a impartir classe a primer de màster a l'escola de Cambridge en substitució de Sandy Wilson. Aquí és on coneix la seva major influència, Colin Rowe, que serà el tutor de la seva tesi doctoral The Formal Basis of Modern Architecture l'any 1963. Un clar intent de fugida de l'espiral al que Rowe el tenia sotmès i on trobem l'inici del seu discurs filosòfic i arquitectònic. I, tot i que fàcil, descontextualitzada, formalista, inconnexa i arbitrària són adjectius que hem sentit dir i dir-nos de la seva obra, podem afirmar que l'any 1963 es gestava el que seria una bomba de rellotgeria teòrica i metodològica per als nostres dies.

Per tot això, Peter Eisenman és essencial...

La vida dedicada a construir un discurs projectual basat en la categorització i jerarquia dels 5 conceptes arquitectònics: la Forma com a entrega a la Intenció, la Funció, l'Estructura i la Tècnica. Elaborar un mètode de resolució de problemes arquitectònics diferenciant el judici objectiu de la mirada davant la forma genèrica -per exemple, del cub- de la forma específica derivada de la intenció i la funció. La primera trascendeix la segona, ja que es tracta d'una qüestió d'acceptació de la seva existència, d'un procés a-estètic.

​

L'arquitecturacom un continu, capaç d'admentre creixement i canvi, en contradicció amb l'abstracte genèric entès com una entitat estàtica. Sols quan separem la forma genèrica dels afegits específics podem analitzar l'obra en la seva essència configurativa. I, per suposat, no parla sols de forma, una columna pot esdevenir estructura genèrica si no es veu afectada per la intenció, la funció ni la forma, si només respon a la seva pròpia limitació material.

El treball analític i diagramàtic que comporta la deconstrucció de l'arquitectura en peces de forma genèrica produeix un llenguatge en sintonia amb l'acte creatiu de comunicar una idea original en autoria, utilitzant l'arquitectura com a mitjà d'expressió. Tenint en compte l'entorn canviant, la natura, l'escala, l'harmonia, ritme i patró com a elements de la forma específica, la forma genèrica pot desenvolupar-se lliurement i brillar en plenitud, tot i que no sigui vista a ulls de tothom.