Nascut el 1914 a Anglaterra, es trasllada a Suècia el 1939, associat amb arquitectes suecs participa i guanya diferents concursos l’any 1944 mentre viu en una cabana construïda per ell mateix (The box), el 1946 es trasllada a la illa de Drottningholm, al costat de Stockholm.

 

Als mesos d’estiu l’oficina s’instal·la en el vaixell Verona, mentre es fa la travessa per les illes. El 1963 l’estudi pren mes espai en un altre edifici arribant a ser 20 persones treballant. El 1968 es crea una nova oficina a Anglaterra pel treball de Byker’s Wall, que acaba essent independent. El 1981 Erskine torna al seu espai inicial amb un petit equip, mentre que la resta d’arquitectes forma una cooperativa i s’instal·la a Sockholm.

 

Va morir l’any 2005.

 

Erskine es va traslladar a Suecia a la cerca d’una arquitectura moderna mes humana, representada per les obres d’Asplund, Lewerentz o Markelius, i mes compromesa social i mediambientalment. La seva educació en una escola cuaquera i en els principis socialistes, el va dur a buscar en els seus projectes la implicació dels futurs usuaris.

 

Son paradigmàtics els seus dibuixos amb solucions de doble coberta, balcons penjats per evitar ponts tèrmics, propostes per les cases aïllades dels esquimals, reflectors de llum als sostres...., com ho es també el fet de que instal·les l’estudi a peu d’obra en una funerària mentre es realitzava el projecte d’habitatges de Byker’s Wall.La manera d’entendre l’ofici d’arquitecte com un servei a la comunitat i les preocupacions ecològiques i socials de les obres d’Erskine son valors que ofereixen un magnífic precedent per estudiar.