És moment de recollir i marxar,

allà on vagis ell vindrà

és el temps; l’espai on erets,

és allò que fas , el que creus que et toca

el que et diuen que et pertoca.

 

Si les preses de l’avui, d’elles no en renegues

i l’avenç i destil·les les maneres, optimistes de l’avenç

trobaràs en el “ fast “ un lent

en el plàstic un retorn

i en l’entorn un contundent

aliat del creixement.

 

Pots jugar al despistat

i amagar-te entre el veïnat

pots pots creure que no ho veus
però als teus sentits li treus

allò que ningú veu , o més ben dit, no hi creu

la natura sempre hi és

sí ho recordes, la tens.

 

Ho sents? Ho veus?

Em sents ? No, t’ho creus

vius aquell moment : un ocell o un coet?

És en realitat un bosc encapsulat

un residu dels instants

que en l’entorn han anat passant

un relat del procés

d’allò que encara no s’ha entès.

 

Ara és moment de tancar els ulls

entrar-entrar-hi i fer-te entendre
la velocitat dels teus passos

sembla que l’acceleren

 

Dialoga com si amb mi es tractés i veuràs quin

sentiment, el de creure en l’avui,

que és passat en un moment.

 

Pensa doncs en quan ets fora

que el desig no t’incomoda
que la ciutat es mou alhora,

del reclam dels sentiments.

és doncs idea errònia

prendre’t la tecnologia amb broma

i creure en la resposta d’ una societat en moviment.

 

Desmunta els espais al moment que als

prejudicis amb l’agilitat d’una societat canviant.
recicla els sentiments com a materials preuats

i encisat amb els seus resultats.