Una vegada, fa temps, es va encarregar un mur de totxo a una artesana del poble proper. Calia la perfecció en l’acabat i una velocitat récord, ja que necessitaven enllestir-l’ho per la visita de l’alcaldessa, dos dies després.

 

L’artesana va acceptar, però no el faria ni en el plaç ni amb les seves pròpies mans. Va explicar que seria en un temps il·limitat i hi treballaria tot el poble. A més, no podrien utilitzar totxos de fàbrica, seria vital fer-los en el forn de pa (a falta d’un forn especialitzat). Un per un.

 

L’encarregada de supervisar el projecte, indignada per la resposta, va sortir donant un cop de porta del taller i va anar a contractar l’artesana del següent poble, que no va mostrar cap mena de problema.

 

El mur es va fer i l’alcaldessa va visitar l’espai, dos dies després.

 

Va arribar l’hivern, la primavera i l’estiu, i els anys passaven com qui és perseguit. Van morir totes les persones que habitaven el poble al construir el mur, i la seva descendència va créixer i morir, i la descendència de la descendència… i així fins que un dia el mur va caure.

 

Cap persona en va resultar ferida i al dia següent se’n va construir un de nou.